Gràcies a l’alliberament de la dona les coses han canviat molt. Als temps de la meva àvia, no era vist amb bons ulls que la dona sortís a treballar. Es dedicava a les tasques domèstiques i poca cosa més.
Jo no. Jo estic alliberada. Vaig a treballar i cada dia guanyo el meu sou.
Us explicaré un dia qualsevol de la meva vida... perquè jo...sóc lliure! I tinc una feina... Em llevo a les sis del matí, passo per la dutxa i preparo l’esmorzar del meu marit. A un quart de vuit desperto als nens per anar a l’escola, els vesteixo, els hi preparo l’esmorzar, la motxilla i marxem cap a l’escola, que han de ser-hi a dos quarts de nou.
Deixo als nens a l’escola i me’n vaig a la feina, que entro a les nou del matí i surto a les quatre de la tarda. Quan plego vaig cap a casa a dinar i preparo el berenar per anar a recollir els nens que surten a les cinc de la tarda. Ens quedem al parc (que també han de tenir la seva estona de joc) fins a les sis que els porto uns dies a anglès i uns altres a gimnàstica.
Mentrestant fan les seves activitats extra escolars jo aprofito per fer la compra, portar-la a casa i posar una rentadora i que ella vagi rentant...quina llibertat! Així quan torni la roba ja serà neta!... Recullo els nens i cap a casa a fer els deures, l’hora de la dutxa, preparo el sopar i a les nou... a dormir, que així tindré temps per mi.
Bé..els nens ja son al llit! Preparo el sopar per què quan torni el meu marit pugui sopar tranquil·lament. Pobret, segur que vindrà cansat de treballar i com cada dia, no haurà tingut altre remei que parar-se a prendre una cerveseta amb els amics...què pesats son els amics! Estenc la roba.
Preparo el sopar, arriba el meu marit i sopem. Recullo els plats mentrestant ell mira una estoneta la televisió i se’n va a dormir que està cansat i demà s’haurà de llevar a les set del matí.
Preparo el dinar del dia següent i planxo algun drap que ha quedat per allà sobre. Faig neteja dels lavabos i la resta per al cap de setmana que tindré festa. I Per fi me’n vaig al llit que ja son dos quarts de dues...
I ara que ho penso...com es deia la il·luminada que va lluitar per l’alliberament de la dona?...
L'èsser humà encara no ha trobat la llibertat absoluta, encara que alguns creuen ser-ho. Tots ells s'equivoquen, perque continuen lligats a les obligacions que la societat actual els imposa. Penso que la llibertat total no existirà mai amb el sistema capitalista o fins que els diners desapareguin.
ResponEliminaTens tota la raó Antonia!
ResponEliminaLa trampa d'avui dia és pensar que la dona està alliberada pel fet de treballar. Això no és més que una doble càrrega si no es canvia res a casa.
Però, a qui busca un nadó a mitja nit? Al pare o a la mare? Quantes mares s'han esmerat en ensenyar als seus fills a posar rentadores, planxar, cuinar i fregar com ho han fet amb les filles? Quantes dones "lliures" trobem en alts càrrecs d'empreses? Perquè continuem sent només nosaltres les que ens hem de pintar, depilar i tenyir els cabells?
Les coses canvien, i més que canviaran, però encara cal que parli molta gent com tu, i el més important, que ens ho creiem!
Petonets marassa!
I felicitats pel català!