Vivim en una societat on sovint ens resulta estressant el seu ritme i les seves exigències. Això ens impedeix en nombroses ocasions el fet d’una observació acurada de certes actituds i valors.
No tractem gaire de valorar a les persones tal i com son. Per regla general ens precipitem a jutjar només el que es deixa veure ; la més maca, la més oberta , la que més es fa veure....sempre hi ha algú que, no sé per quin motiu, s’emparra a ser la salsa de tots els plats; parla amb tothom, coneix sobre tots el temes (o ho fan veure) i quina casualitat que sempre, sempre li ha passat tot allò que justament tu estàs explicant...però....ep! encara que sigui la mateixa història...la seva sempre serà molt més interessant!. Aquestes persones als pocs minuts ja coneixen a tothom, per saber exactament a qui apropar-se en base als seus propis interessos....i tot això.....amb quina idea? Doncs la de fer-se notar, i acondeguir els seus propòsits costi el que costi, evidentment!
Per altra banda trobem els qui no son massa xerraires amb la qual cosa passen massa desapercebuts. Aquets son els que sempre, i per mitjà del seu esforç i treball,han de demostrar que fet de no fer gaire soroll no implica que hagin de ser idiotes.
De ben segur hen perdut el costum (per falta de temps) d'observar a les persones.
Recodo una fabula que ens ajuda a l'hora de conèixer a les persones i que ens aniria molt bé per tractar aquest tema...
Es troben un pare i un fill a un camí quan, de sobte escolten un carro que s'apropa de ben llyn....
-"mira pare, s'apropa un carro....què deu portar... "
El pare, molt més savi, l'obliga a guardar silenci i a parar l'orella al so que desprèn el carro, i tot seguit li diu:
- "no porta res, està buit fill meu..."
-"però... com ho saps pare?
-"perquè fa massa soroll... si fos ple seria més silenciós.."
Aquet relat tracta d'explicar que aquell qui parla massa te molt poc temps per pensar, i amb tot això no te mès feina que limitar-se a imitar le idees dels demés per tractar d'organizar la seva vida.....deixant un buit enorme a l'espai de la imaginació i la pròpia personalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada