Ahir s’havia de guanyar, ahir era el moment de parlar on s’ha de fer i fer callar a aquells que no ho fan mai. L’obligació d’un bon jugador, és demostrar la seva vàlua sobre la gespa. Fer-ho no era gens fàcil, perquè la crispació acumulada al voltant era molt gran i es podia perdre la paciència. Però com d’això s’encarregaven els mestres de sempre, estàvem en les millors mans (millor dit, als millors peus…).
És molt fàcil conviure amb el triomf i més encara acomodar-se sobre la bona crítica. Però qui es capaç de seguir treballant des de la humilitat i l’esforç una vegada aconseguit tot? L’ambició es important quan es volen assolir uns objectius, però s’ha de saber regular molt bé. El Barça ahir va demostrar ambició i el resultat va ser tan rotund com just. Però el Madrid també tenia ambició i en canvi el resultat va ser molt diferent i la imatge mostrada al món va ser deplorable.
Quin és el problema llavors?
Jo penso que el problema es molt senzill. El Barça està recollint els fruits del treball de molta gent. Tots anant sempre en la mateixa direcció i fent-ho a partir d’uns ideals. Basats en tres principis, tan bàsics com desfasats per la societat actual, com son: el respecte, la humilitat i l’esforç. El rival també vol aquest fruit, però ho vol fer directament a cop de talonari sense fer cap mena d’esforç i és just aquí on s’està equivocant.
Ara ens toca gaudir d’aquesta gran època de collita, però per no perdre-ho tot no podem oblidar mai la base d’aquest projecte i aquests principis bàsics. No es cansa de repetir-ho una vegada i una altre aquest nou gran filòsof català: “S’ha de seguir treballant”. Aquests petits grans homenets, dirigits per un majestuós director d’orquestra, ens estan acostumant massa bé!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada