Fa molt de temps que em plantejo tornar a estudiar, la falta de temps, treball,casa, nens i d’altres ha fet que anès passant un any i un altre successivament sense haver pres cap tipus de decisió. Per fi aquest any, al mes de juny, em vaig proposar fermament anar a informar-me. Em van atendre sensacionalment i em varen advertir que hi havia moltes sol·licituds car que la situación económica era complexe i que per aquest motiu la preinscripció la havia de fer en aquell moment. Quan vaig arribar a casa vaig tornar a pensar-ho bé: pros i contras, classe tots els diez… Finalment em vaig decidir i em vaig apuntar car que en cas que no poguès soportar el ritme de treball ho deixo i prou.
Transcorregut l’estiu, després d’haver treballat durant el dur estiu, arriba el mes de setembre. Observo les llistes d’admitits i per sorpresa meva el meu nom hi era: oh, oh…socors, socors…No havia volta de full, el curs s’encetava el dia 15. La ESO , mare de deu; seguia amb els meus dubtes entorn a si seria capaç de soportar aquell ritme
El dia 15 de setembre va ser el primer dia de clase, varem entrar i em vaig asseure a la primera taula. Mai havia volgut seure a la primera fila, quin horror. Al costat meu es va asseure una noia sobre la que en aquell moment no vaig tenir temps ni ganes d’opinar. Estava massa ocupada amb tot el demés. Una clase plena de gent que no coneixia de res, tot una mescla de nacionalitats i edats.
Va entrar una noia, dic noia car que era més jove que jo, que va resultar ésser la professora i ademés tutora. Ens va fer la presentació del curs mirant-nos atentament a tots a la vegada que ens intentava transmetre calma a la vegada que ens oferia la seva ajuda per a tot el que necessitéssim.
Van anar passant els diez i va arribar el primer control de naturals. Senyor, senyor quina por. Com ho faré si tinc menys memòria que un nen petit? Quan crec que ja ho sabia tot intento recordar-ho i semblava ser que no i torna a començar. Colors, esquemes, subratllats i temps, molt de temps que ja no tinc per a prendre café ni per anar de compres.
Al final arriba el dia del control, va ser una sensació extranyíssima, estaba molt mñes nerviosa que qualsevol altre dia; la meva sensació un cop vaig finalitzar va ser de descans total. Una sensació com si algú m’haguès tret una carga molt pesada que aguantava i que ja no podia amb ella.
En fi, tres hurras per els canvis i per les novetats del cole. M’alegro molt d’haver començat aquesta sorprenent etapa a la meva vida i del grup humà sensacional que m’envolta.
Per Fi pots comprendre la vida del estudiant.
ResponEliminaEls inicis sempre son difícil però amb treball i constància tot fa baixada a favor teu.
En cuant als canviàs a la vida si son positius millor que millor, ja que el enriquiment de la cultura encara que al entrar al teu cap sigui difícil d'entrar desprès la satisfacció que et queda quan t'ho pregunten i et surt de la memòria pròpiament es una sensació molt gratificant.
Ha seguir estudiant i records per als professors i la multicultarilat de l'aula, que aixo també enriqueix l'ambient estudiantil.